Recent Posts
- El goril·la de muntanya
30/04/2026 - Jurat Concurs COBCV
30/04/2026 - Al·les de vidre
30/04/2026
Sobre mi
La primera vegada que el meu pare em va posar una càmera a les mans – la seva Voigtlander Vitoret – vaig saber de seguida que m’encantaria. I no tenia ni idea que aquell primer encontre marcaria l’inici d’una amistat duradora.
Tan bon punt vaig poder gastar una mica de diners, la meva primera càmera va ser una Nikon F-301 amb un Nikkor AF de 35-70 mm. Aquell dia vaig descobrir que aquest és un passatemps car… Però no tenia ni idea de fins a quin punt. Sospito que el meu pare es va prendre al peu de la lletra la broma: «Fes que el teu fill s’apassioni per la fotografia i no li quedarà diners per a cap altre vici.»
La meva altra gran passió…
– La natura: això també em va endinsar en el món de la fotografia. Tot el que veia al camp havia de lluir esplèndid en paper fotogràfic, tot i que més tard vaig descobrir que era molt més complicat del que el meu entusiasme juvenil m’havia fet creure. De fet, durant molt de temps em vaig preguntar si era una persona apassionada per la natura que feia fotos o una persona apassionada per les càmeres que sortia al camp. Al final, ha acabat en un empat, tot i que la major part del meu portafoli encara consisteix en natura salvatge.
En els darrers anys he començat a explorar altres temes: m’he implicat —o més aviat, m’hi han arrossegat— en projectes de teatre, moda, recreacions històriques i cosplay, principalment steampunk, i la veritat és que ha estat un autèntic plaer. Cadascuna d’aquestes activitats té les seves particularitats, requisits i codis propis. Entendre’ls i ser capaç de capturar-los és una aventura fascinant.
Aquest darrer aspecte ha tingut una influència significativa en la manera com interpreto la fotografia avui dia. Al principi, la meva fotografia era essencialment reactiva: capturar el que tenia al davant, adaptar-me al que succeïa i ser prou ràpid per aprofitar aquells moments únics de la natura.
Quan vaig començar a assumir més projectes artístics, la meva perspectiva va canviar. Recordo converses meravelloses amb en J.C., un gran amic i, en molts sentits, un mentor, durant les quals ens vam adonar que allò a què m’enfrontava era el que els experts anomenen el ‘procés creatiu’: el viatge des d’imaginar una imatge, donar-li forma en la ment i, finalment, fer-la realitat a través de la càmera. Aquest moment va marcar un punt d’inflexió en la meva comprensió de la fotografia. Les sessions preparatòries, la reflexió sobre la il·luminació, el treball amb els models i els equips d’estilisme i maquillatge, els debats conceptuals i l’arribada a un acord comú m’han portat a descobrir un món que mai deixa de sorprendre’m.
A més, he tingut la sort de compartir experiències i, en alguns casos, col·laborar amb fotògrafs que m’han ajudat a créixer immensament. L’Oriol, la Gabi, l’Izaskun i la Julia no només són models a seguir, sinó també bons amics, i això és un regal enorme.
Ara que acabo d’escriure això, m’adono que, per a mi, la fotografia és una manera de mirar i interpretar el món; és el meu llenguatge artístic. És, senzillament, una altra manera d’expressar-me —i la més personal.
Els que em coneixen diuen sobre mi…
